Introducció: un repte social creixent
Les addiccions socials o comportamentals, especialment les vinculades a les pantalles i al joc, representen un dels reptes més significatius per a la salut pública actual. L'ús generalitzat de la tecnologia ha transformat la nostra manera de comunicar-nos, treballar i gaudir de l'oci, però també ha generat noves formes de dependència que afecten infants, joves i adults.
L'Associació Addiccions Socials Prevenció Activa (APA), impulsada per ACENCAS, neix del compromís de prevenir, detectar i investigar aquestes conductes per millorar la qualitat de vida de les persones afectades i les seves famílies.
Aquesta eina interactiva té com a objectiu presentar de manera clara, visual i dinàmica les dades i conclusions extretes de diversos informes i estudis. Aquí trobareu informació clau sobre la prevalença, els factors de risc, els símptomes i les estratègies d'intervenció més eficaces per abordar aquesta problemàtica complexa des d'una perspectiva integral.
L'observatori de prevenció activa
Què és l'observatori?
És l'ànima investigadora d'APA, un espai on la curiositat científica es troba amb el compromís social. La seva missió és realitzar estudis rigorosos i recopilar dades sobre la prevalença i evolució de les addiccions socials per transformar-les en coneixement accionable i en un far de conscienciació per a la societat.
Objectius fonamentals
- Generar evidència científica per a l'acció: Proporcionar una base de coneixement sòlida per a la presa de decisions informades per part d'administracions i entitats privades.
- Informar per empoderar: Difondre els resultats de manera accessible a la ciutadania, professionals i empreses per dotar-los d'eines.
- Combatre l'estigma amb coneixement: Derrocar prejudicis a través de dades i ciència, fomentant l'empatia i la comprensió.
Projectes i accions
- Informes i guies pràctiques: Publicació regular d'anàlisis sobre l'impacte de les pantalles, el joc en línia i altres addiccions.
- Videopodcast "Senyals d'alerta": Espai de diàleg amb experts, testimonis i professionals per explorar les múltiples facetes de les addiccions.
- Col·laboracions estratègiques: Aliances amb universitats (UPF, ESERP) per formar els futurs professionals i sembrar consciència crítica.
Dades clau i gràfics
Risc d'addicció al mòbil en joves
Segons dades estatals, s'estima que 1 de cada 10 joves presenta un risc elevat d'ús problemàtic o addicció.
Motius de tractament (Catalunya, 2023)
De 953 sol·licituds per addiccions socials, 3 de cada 4 van ser per joc d'apostes.
Apostes en línia
43,2%
dels pacients en tractament per joc feien apostes per internet.
Vulnerabilitat social
L'addicció es presenta més en contextos de vulnerabilitat socioeconòmica.
Classificació de l'ús del mòbil
El consum evoluciona des d'un ús adequat fins a la pèrdua total de control.
Principals addiccions socials
Joc d'atzar en línia
Ús descontrolat de jocs d'atzar a internet (apostes, casino, pòquer) amb greus conseqüències econòmiques i familiars.
Xarxes socials
Consum compulsiu de plataformes digitals basat en la necessitat d'aprovació i validació social virtual.
Videojocs
Ús excessiu i compulsiu de videojocs que prioritza el joc per sobre d'altres activitats vitals com el descans o les relacions.
Compres (oniomania)
Conducta compulsiva de comprar en línia de manera descontrolada i recurrent, generant una satisfacció immediata i problemes a llarg termini.
Dependència emocional
Necessitat d'aprovació a través d'interaccions digitals o relacions tòxiques, amb por a la solitud i baixa autoestima.
Altres addiccions
Inclouen l'addicció al treball (workaholism), a la pornografia i al cibersexe, totes potenciades per l'accessibilitat digital.
Símptomes i senyals d'alerta
Reconèixer els senyals d'alerta és el primer pas per poder actuar. Aquests símptomes no són exclusius d'una sola addicció i es poden presentar en diferents graus.
Aïllament social
Redueix la interacció presencial, preferint el món digital.
Necessitat de connexió
Incapacitat per desconnectar, generant ansietat.
Pèrdua d'interès
Abandona aficions que abans eren importants.
Irritabilitat i ansietat
Malestar o angoixa quan no hi ha accés al dispositiu/conducta (abstinència).
Discussions freqüents
Conflictes amb l'entorn per l'ús excessiu i negació del problema.
Reducció d'hores de son
Ús nocturn que afecta la quantitat i qualitat del descans.
Pèrdua de noció del temps
Sessions d'ús molt més llargues del que s'havia previst inicialment.
Baix rendiment
Deteriorament progressiu en responsabilitats acadèmiques o laborals.
Tolerància
Necessitat de més temps o intensitat per obtenir el mateix efecte gratificant.
Factors de risc implicats
Factors personals
Característiques individuals que augmenten la vulnerabilitat.
- Baixa autoestima o inseguretat
- Dificultat en la regulació emocional
- Impulsivitat i baixa tolerància a la frustració
- Cerca de sensacions noves
- Trastorns preexistents (TDAH, fòbia social, ansietat)
Factors socials i familiars
L'entorn juga un paper clau en el desenvolupament de l'addicció.
- Pressió del grup d'iguals per participar
- Aïllament social o manca de vincles
- Conflictes familiars o manca de comunicació
- Estils educatius massa rígids o permissius
- Manca d'alternatives d'oci saludables
Factors tecnològics
El disseny de les pròpies eines digitals fomenta l'ús compulsiu.
- Disseny addictiu (recompenses, notificacions)
- Accessibilitat constant (24/7) i ubiqüitat
- Sensació d'evasió de la realitat
- Anonimat i creació d'identitats alternatives
- Algoritmes que personalitzen el contingut
Impacte en la salut i el benestar
Impactes físics
Síndrome del 'text neck'
Dolors cervicals i d'esquena, debilitat muscular, cefalees i rigidesa per la posició inclinada i mantinguda del cap en mirar pantalles.
Sedentarisme i obesitat
L'ús excessiu de pantalles fomenta un estil de vida sedentari, que incrementa significativament el risc d'obesitat i de malalties cardiovasculars associades.
Fatiga visual
L'exposició constant a la llum blava de les pantalles genera cansament visual, sequedat, irritació ocular i, a llarg termini, pot contribuir a problemes de visió.
Impactes psicològics
Baixa tolerància a la frustració
L'accés immediat a recompenses digitals disminueix la capacitat d'afrontar dificultats, esperes o esforços en la vida quotidiana.
Depressió i baixa autoestima
El consum intensiu de xarxes socials, amb la comparació constant amb models de vida i imatges irreals, afecta directament l'autoestima i la percepció personal.
Conductes autolesives i suïcides
Estudis recents mostren una correlació directa i alarmant entre l'abús del mòbil i l'augment de les conductes autolesives i els intents de suïcidi entre adolescents i joves.
Estratègies de prevenció i intervenció
1. Educació emocional i habilitats socials: Ensenyar a identificar i gestionar emocions negatives com la frustració, la tristesa o l'ansietat sense recórrer a les pantalles com a via d'escapament.
2. Sensibilització i informació: Desenvolupar campanyes i tallers en centres escolars, famílies i comunitats per informar sobre l'ús responsable i crític de la tecnologia.
3. Limitació i control d'accés: Fomentar una regulació familiar amb normes clares sobre el temps d'ús, espais lliures de pantalles (ex: àpats, dormitoris) i ús d'eines de control parental.
4. Foment d'activitats alternatives: Promoure activitats lúdiques, esportives, culturals i socials presencials que enforteixin les relacions personals i ofereixin alternatives atractives.
1. Psicoteràpia cognitivoconductual: Teràpia especialitzada per modificar patrons de pensament distorsionats i conductes addictives, i per aprendre a gestionar els impulsos.
2. Suport familiar i grupal: Involucrar la família en el tractament per millorar la comunicació i establir dinàmiques saludables. La participació en grups de suport és clau.
3. Intervencions en centres educatius: Desenvolupar protocols de detecció precoç i formar docents per identificar possibles conductes de risc entre l'alumnat.
4. Intervencions mèdiques i psicològiques integrades: En casos greus o amb trastorns associats (com depressió o ansietat), es requereix un tractament multidisciplinari que inclogui psicologia, psiquiatria i educació social.