El Congrés sobre Joc Responsable organitzat per ACENCAS Prevenció Activa (APA) ha celebrat el 9 d’abril a Barcelona la seva 17a edició, consolidant-se com una cita de referència per a analitzar i debatre l’impacte de les addiccions socials.
La inauguració ha anat a càrrec de Natàlia Caba i Serra, directora general de Tributs i Joc de la Generalitat de Catalunya, i Francesc Perendreu, president d’ACENCAS Prevenció Activa. En aquesta, Perendreu ha afirmat que “ha arribat el moment que les empreses facin un pas més” en el camp de prevenció de les addiccions socials, proposant dues eines concretes.
La primera, una app de formació en prevenció activa, pensada específicament per a empreses i basada en continguts breus i pràctics, que aborda el conjunt de les addiccions socials: des de les pantalles fins a les xarxes socials, el consum digital i les conductes compulsives. La segona és el Baròmetre RSC — Addiccions Socials, impulsat des de l’Observatori de Prevenció Activa. El seu objectiu, segons Perendreu, és aportar rigor, transparència i exigència, perquè “la responsabilitat social no pot quedar-se en la intenció”, afirmant que “avui no venim a parlar d’un problema, venim a obrir una oportunitat”.
Complementàriament, Caba ha aclarit com “primer parlàvem de joc segur, i ara ens dirigim cap al joc de risc baix”. També ha destacat com reconèixer una addicció és “un acte de responsabilitat” però també “un moment de vulnerabilitat per a la persona i la seva família”. Ha explicat com el departament de Tributs i Joc ofereix un nou servei d’acompanyament per passar del tràmit administratiu a l’acció preventiva real.
De forma destacada, el congrés ha acollit la presentació de l’estudi “Perfil clínic, psicològic i social de les persones amb addiccions socials”, impulsat per l’Observatori de Prevenció Activa. Un treball que neix amb la voluntat de donar resposta a una manca clara d’informació i que posa el focus en les característiques de les persones afectades per addiccions comportamentals.
Una resposta a la manca de recerca
Respecte a aquest, Perendreu ha explicat que han realitzat “més de cent entrevistes clíniques estructurades amb pacients de la pròpia associació”. També han analitzat com totes les addiccions socials tenen una arrel comuna, ja que “la persona no usa la conducta per a passar-ho bé, sinó per a deixar de sentir-se malament“. Ha destacat que la diferència entre elles, però, es troba en les conseqüències: mentre que les pantalles i el trading erosionen la productivitat, el rendiment laboral i les relacions, l’addicció al sexe afecta l’autoestima. Per altra banda, les compres compulsives combinen l’impacte econòmic amb l’emocional, mentre que la ludopatia i les apostes generen deutes, ruïna econòmica i ocultació a l’entorn.
A més, ha recalcat el paper fonamental de suport per part de les famílies, indicant que poden actuar com a “escut” enfront de les addiccions. Ha finalitzat la intervenció dient que l’estudi afirma com “no és un problema de caràcter”, sinó que hi ha “patrons”, i que “si volem prevenir, hem d’actuar abans, no sols curar després”.
En acabat ha tingut lloc la presentació del programa de Joc Responsable de Loteries de Catalunya, on s’han explicat les polítiques i eines de prevenció implementades des de l’àmbit del joc públic. Aquesta ha anat a càrrec de Marta Rodelas, responsable de l’Àrea de Sostenibilitat, qui ha explicat els pilars del programa, accentuant la seva formació continuada i el disseny de jocs segurs que minimitzen els riscos, a més de limitar les quanties de diners que es poden jugar, entre d’altres.
Deixar enrere els prejudicis socials
La presentació ha anat seguida de la ponència “Psicopatologia de les addiccions i conseqüències forenses: Anàlisi clínica i criminològica de les addiccions comportamentals i de les seves implicacions en l’àmbit judicial”, a càrrec del Dr. Bernat Tiffon, professor de psicologia criminal i membre de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAEU). El doctor ha explicat les complexitats del cicle de l’addicció, destacant la manca de capacitat d’autocontrol i també l’afectació que té a l’entorn, comentant com, en la majoria d’ocasions, “les persones no van sols o soles a teràpia, són acompanyades per les famílies”.
A la taula de treball “El joc responsable sota el prisma associatiu” hi han participat Juan Lamas, director terapèutic de la Federació Espanyola de Jugadors d’Atzar Rehabilitats (FEJAR) i Perendreu. Una de les idees més destacades de l’acte ha estat la necessitat de protegir als usuaris i usuàries davant els judicis socials. Lamas ha afirmat que “un cop portada a terme la nostra acció terapèutica, cal que ens acompanyi una societat comprensiva, que respecti els processos de sanació i no jutgi als afectats i afectades”.
Per altra banda, la taula sectorial “El joc responsable i el seu futur. Diàleg entre representants del sector del joc sobre els reptes reguladors, socials i preventius”, ha comptat amb la participació de Pol González, director de Joc Responsable de Casinos Grup Peralada, José Sánchez-Fayos, coordinador general de la Confederació Espanyola d’Empresaris del Joc (COFAR), Gonçal Aixa, secretari tècnic de GRECOJOC, i Juan José Sánchez Colilla, gerent de la Confederació Espanyola d’Organitzacions d’Empresaris del Joc del Bingo (CEJ). En aquesta, s’ha prioritzat com és d’essencial la col·laboració entre totes les parts del sector, sobretot entre associacions i empreses.
La jornada ha arribat a la seva fi amb el lliurament del Premi a les Bones Pràctiques Empresarials al projecte “Créixer en un món de pantalles”, de Som Connexió, en reconeixement d’iniciatives que promouen un ús responsable de la tecnologia. El premi ha estat acceptat per Idoia Miranda, coordinadora del projecte, i Mercè Botella, sòcia fundadora de la cooperativa.
Podeu descarregar aquí el resum exectiu de l’estudi.